Enllaç

El Banc de Temps del Berguedà és una xarxa d’intercanvi de serveis i ajuda entre les persones, on hi ha una espècia de comptabilitat sobre el temps que dedica i utilitza cadascú.

Els objectius que perseguim són de promoure la relació i la solidaritat entre les persones, que entre tots ens ajudem; demostrar que tothom pot fer coses per als altres i que tots ens necessitem a tots.

Més enllà d’això, també tenim com a usuaris a entitats i altres associacions.

Missió

Generar vincles de reciprocitat entre les persones de la regió, a través de la solidaritat, la igualtat i la llibertat.

Visió

Volem ser una xarxa en que qualsevol persona o entitat pugui participar sempre que vulgui demanant allò que necessita i oferint el que li agrada fer. Aspirem a ser un espai el màxim de neutral i inclusiu, on tothom s’hi senti a gust i ningú exclòs. On cadascú s’impliqui en el que vulgui el temps que vulgui, sense obligacions.

Volem ser un lloc on les persones puguin desenvolupar els seus potencials i donar-los-hi valor ajudant als altres i a la comunitat. Un lloc on tothom pugui brillar i ser reconegut, sense jerarquies d’estatus ni recels.

Ens imaginem com aquella xarxa de suport a l’abast de tothom a que, passi el que passi, un pot recórrer en tot moment sense ser jutjat sota cap principi, i menys per qüestions de gènere, ideologia, origen, edat, poder adquisitiu o formació reglada adquirida.

Principis

  • Igualtat: La vida de tothom té el mateix valor i, per tant, el seu temps val igual. A la vegada, les tasques que fa qualsevol persona també tenen el mateix valor. Ens veiem i ens reconeixem com a iguals en valor, independentment de les diferències i circumstàncies particulars.
  • Llibertat: L’ajuda als altres ha de sorgir de la pròpia voluntat. Ningú té més obligació que gaudir la seva vida de la millor manera que pugui. Tot i així, som conscients que la llibertat és una qüestió social, ja que ningú pot ser totalment lliure si tothom no és lliure.
  • Solidaritat: Com a persones compartim una realitat i els nostres destins estan entortolligats. Tots necessitem del benestar de tots.
  • Independència del diner: Creiem que són les persones les que fan les coses i no els diners. Cerquem sempre la forma d’aconseguir el que requerim a través de la reciprocitat i l’intercanvi, sense l’ús de diners. No ens oposem a la moneda, simplement no l’utilitzem.
  • Tolerància: Sabem que tothom fa el que pot per tal de mantenir la seva integritat física, psicològica i social. No jutgem, però sí que volem transformar realitats.
  • Transparència: La confiança és el pilar fonamental en les relacions socials, i aquesta es basa en la veritat i l’autenticitat. Per aquest motiu qualsevol persona o entitat, participi o no del Banc de Temps, sempre tindrà accés a tota la informació de l’organització que requereixi (exceptuant dades personals dels usuaris). D’especial rellevància és que estigui a disposició de tothom tota la informació estratègica i operativa: què farem, com ho farem i perquè ho farem.

Objectius específics

  • Promoure les relacions socials entre desconeguts
  • Valorar habilitats i tasques que l’economia tradicional no valora
  • Promoure la participació ciutadana i la implicació en la comunitat
  • Col·laboració entre persones, entitats, empreses i administració – Coproducció
  • Satisfer necessitats
  • Canviar visions de la realitat

Presència del Banc del Temps del Berguedà a Internet:

Banc del Temps del Berguedà a les xarxes socials:

facebook       twitter       logo youtube

Persones en comptes de diners: una qüestió de llibertat

(Article d’opinió publicat al Berguedà Setmanal-Regió 7, el dia 13 de maig de 2017)

Són les persones les que fan les coses, no els diners. És el valor que es dóna als diners el que fa que estiguem disposats a dedicar-los gran part del nostre temps, les nostres capacitats i els nostres recursos.
La societat ha oblidat que els diners només tenen valor simbòlic, de canvi, no un valor d’ús. Cada cop més hi hem vinculat totes les possibilitats vitals. Així, han acabat sent no tan sols la forma d’accedir a recursos materials bàsics, sinó també el bitllet d’accés als espais de participació social. Calen diners per obtenir aquells recursos simbòlics que permeten un estatus i ser inclòs en el grup social desitjat. Calen diners per tenir uns estudis, per vestir roba de certes marques, per viatjar, per anar a sopar i per accedir a llocs de treball prestigiosos.
Tot això ens ha fet oblidar que el que compta són les persones. El treball és una activitat de les persones, amb les persones i per a les persones. Els diners, ben mirat, només serveixen com a sistema de coordinació, per facilitar certs processos i poder alinear esforços. Són una eina útil, però res més que això. No són una mesura de justícia ni l’única forma de mobilitzar recursos. I la seva distribució és reflex, bàsicament, d’estructures de poder.
Els diners s’han convertit en la forma de controlar les persones, de prendre’ls la llibertat. La majoria de nosaltres necessitem els salaris per poder accedir als recursos que tenen valor per a nosaltres. Però quan el treball és imprescindible per obtenir el necessari per viure es converteix en «treball esclau».  Hem de buscar un tipus de treball que afavoreixi la llibertat i la dignitat de les persones, no la seva simple supervivència.
Aquest treball ha de tenir tres funcions: 1) que les persones es realitzin utilitzant les seves capacitats i adquirint-ne de noves 2) fer les persones conscients que es necessiten mútuament a través de portar a terme tasques conjuntes 3) produir recursos necessaris. En la nostra societat els diners han convertit el treball en una forma de submissió d’uns als altres, de manera que uns pocs acaparen el que és generat socialment per tots, a través d’un procés d’acumulació per despossessió.
S’ha oblidat que la societat pot funcionar sense diners, però mai sense persones que cooperin per tal que tothom pugui tenir una vida digna.
Precisament, en el Banc de Temps volem demostrar que hi ha altres formes de coordinar-se. Que, si bé els diners són útils i actualment necessaris, no són imprescindibles. Per això funcionem sense diners, sempre busquem l’intercanvi.
La llibertat, en un sentit individual, consisteix en ser amo del teu temps i dels teus somnis, a pensar per tu mateix, a desenvolupar activitats creatives i a no perdre mai la curiositat. Però som també éssers socials, no tenim llibertat sense poder participar en la vida pública sense coaccions. La llibertat requereix ser escoltat i escoltar, poder dir el que es pensa, actuar segons els propis principis, ser inclòs sense condicions, adaptar-nos tots mútuament -no integrar uns a la realitat dels altres-. I això en tots els àmbits: laboral, polític i social.
Una societat centrada en els diners és incompatible amb una societat centrada en les persones i en la seva llibertat.

Intercanvi en comptes d’almoina: una qüestió de justícia

(Article d’opinió publicat al Berguedà Setmanal-Regió 7, el dia 18 de març de 2017)

Si la justícia consisteix en la igualtat del valor de la vida de les persones, i el valor és quelcom subjectiu, la justícia rau en la mirada, en veure’ns i reconèixer-nos com a iguals, independentment de les diferències i de les circumstàncies.

El Banc de Temps (BdT) és una xarxa de col·laboració entre les persones on tothom pot aportar el que sap fer i demanar el que vulgui o necessiti que facin per a ella o ell. Aquests intercanvis es mesuren en temps dedicat i consumit, basant-se en el principi que el temps de tothom té el mateix valor, ja que la vida de tothom val el mateix.

Un altre pilar del BdT és que l’ajuda es fa a través de l’intercanvi, que cal tornar d’alguna manera a algú els serveis que s’han rebut. Per aquest motiu tenim un control, una mena de comptabilitat, del temps que dedica i gasta cadascú. Avui m’interessa aprofundir precisament en aquest punt, perquè en el BdT veiem l’intercanvi com una forma d’ajuda i no com un suport egoista.

Afirmem que tothom pot fer coses útils per als altres, no hi ha cap condició que impedeixi totalment a una persona de fer algun servei per a la societat. Però més enllà d’això, s’hi afegeix que tothom necessita sentir-se útil i valorat. Quan algú roman sempre en la situació de ser ajudat va assumint una identitat d’inferioritat, de dependència i de submissió. Com diu el proverbi: «la mà que dóna sempre està per sobre de la que rep». Així, de la mateixa manera que un home només és rei perquè els seus súbdits es comporten davant seu com si fos rei, una persona només és inútil perquè els altres el tractem com a tal i considerem que no és capaç o vàlid, que no té res a aportar.

I no només és la societat que l’estigmatitza, sinó que ell mateix s’acaba creient que no serveix, que no és capaç, que és inútil, i que només val per rebre ajut des de dalt. Per trencar aquesta percepció sovint la millor manera d’ajudar algú és deixant que t’ajudi. Es tracta de donar valor a tothom, a les seves habilitats i coneixements.

Amb això no s’està afirmant que l’ajuda hagi de ser sempre a canvi d’alguna cosa, sinó que en el BdT s’utilitza el sistema de control d’hores per tal d’evitar aquesta situació d’unidireccionalitat. No tindria gaire sentit insistir que l’ajuda sigui simètrica, que es torni tot el que es demana, quan realment la valoració del que fa cadascú és totalment subjectiva. No es pot afirmar que les tasques que fa una persona tinguin un valor objectiu superior a les de qualsevol altre.

El que perseguim és evitar que uns sempre ajudin i els altres siguin sempre ajudats, ja que donar sempre, i no demanar ajuda mai, és una forma de sentir-se bé amb un mateix a costa de rebaixar els altres i robar-los dignitat, d’utilitzar la seva necessitat per donar sentit a la vida d’un mateix. Això passa sovint en el model assistencial i administratiu, i es vol evitar en el BdT.

Només a través de reconèixer el valor del que pot aportar tothom podem aspirar a assolir algun dia l’autèntica solidaritat, aquella que és universal i incondicional, la que sorgeix entre iguals; i no la que es confon amb l’almoina, a donar algunes engrunes de les sobres.